Fa massa temps que estic callada, massa temps que no obro la boca ni articulo cap paraula. Fa mesos que estic com en estat d’hivernació malgrat l’estiu, i avui, ara i aquí vull trencar aquest silenci que m’oprimeix el pit. Vull buidar el pap i despullar-me emocionalment, ja em sento preparada!
Sovint observo la realitat com si fos un ocell, un ocell que aixeca el vol i observa la multitud des de sobre. I m’entristeixo, m’entristeixo de veure com per circumstàncies alienes a nosaltres, en principi, molts de nosaltres anem pel món caminant cap-cots, mirant al mòvil o a terra, tapant la meitat del nostre rostre, obstruint la respiració natural, la parla, l’olfacte, la comunicació. Quina bestiesa!
Només ens queda la vista i les abraçades que ni tan sols podem materialitzar. Hem d’aprendre a estimar-nos amb els ulls i a tocar-nos l’ànima amb la mirada.
I és ara, en aquests moments en que anem tan assedegats d’afecte i cohartats de llibertat, que el cos ens demana nodrir-se emocionalment.
La història que us vull relatar va d’això, de gana.
Avui, quan he arribat a casa després de deixar la meva filla a l’escola he sentit un desig terrible de menjar xocolata, de menjar dolç, de picar, de saciarme, d’omplir-me.
Això se’n diu GANA EMOCIONAL!
Com l’identifico?
Fa poc menys de dues hores que he esmorzat. He menjat bé i ha desaparegut la sensació de gana física que a voltes em desperta al matí. I em pregunto?
Et menjaries una poma, una pastanaga? No
Així doncs? No tens gana física, tens sensació de buidor. Apetència de quelcom més.
Per què vull dolç, perquè vull xocolata ara mateix?
Arribat en aquest punt, quan som conscients que no tenim cap carència nutricional i la nostra alimentació conté aliments de qualitat (cereals integrals, suficient proteïna, dolç de bona qualitat) que ens proporcionen els nutrients que el nostre cos físic necessita per funcionar correctament, hem de pensar aquesta apetència pel dolç o xocolata com un senyal de que tenim alguna mancança energètica i/o emocional.
Possiblement em senti dèbil, buida, em falti energia, necessiti que em donin una empenta, tingui ansietat, senti que necessito una recompensa, em senti petita, tingui por, etc.
El meu cervell necessita una bona sensació, vol dopamina. Necessito evadir-me!
Aleshores tenim dues opcions
- Saciar el teu deisg de manera inmediata i no anar més enllà.
- Beure un got d’aigua, seure, respirar, asserenar la ment i buscar la causa d’aquesta fam. El cos et parla si el vols sentir, escólta’l.
No t’omplis per saciar el que et manca emocionalment.
Quan aprenguis a detectar i gestionar aquesta fam emocional t’estalviaràs omplir-te d’aliments buits energèticament .
Busca ajuda d’un professional si ho necessites.
Que tinguis un bon dia!!
Continuem
Bibliografia de referència:
Bradford, M. (2012). La alimentación y las emociones. (3a.Ed.) Barcelona: Océano
El Plaer de Menjar Bé & SA 