La dietètica oficial acostuma a aconsellar que es prengui llet i els seus derivats degut al seu alt contingut en calci. De la mateixa manera que s’afegeix sal al brou quan està fat, sembla lògic que la descalcificació s’ha de subsanar prenent calci, pel que moltes persones beuen diàriament un o més vasos de llet amb la intenció de compensar la pèrdua de massa òssia. Però el cos humà no és una olla, i una cosa és la quantitat de calci que conté un aliment i una altra ben diferent la proporció d’aquest calci que s’absorbeix, s’assimila i acaba dipositada als ossos.
La llet de la mare és un excel·lent aliment pel nadó; no li cal res més per créixer a una rapidesa que gairebé es poden veure els canvis dia a dia. Però que sigui tan bona pel nadó no vol pas dir que sigui adequada en altres etapes de la vida. Ans al contrari, forces raons fan creure que la llet materna és només pels lactants.
La mateixa naturalesa de la llet mostra que és una substància per ser mamada: cal consumir-la a mesura que es produeix, ja que un cop munyida es fa malbé de seguida. Perquè es conservi cal manipular-la i transformar-la en iogurt o formatge, o bé bullir-la o pasteuritzar-la, procés que altera alguns dels seus components.
Només amb una ullada al regne animal, la naturalesa mostra que els animals adults no mamen. Només l’home beu la llet d’una altra espècie. La llet de vaca és molt diferent a la humana en la quantitat de proteïnes i greixos. Però el que és sobretot diferent són les substàncies químiques, que tenen una intensa acció sobre l’organisme del vedell: són les hormones pituitàries, hipotalàmiques, esteroides, tiroidees, paratiroidees, pancreatiques, adrenals, sexuals… hormones que són excel·lents per regular el metabolisme del vedell, però inadequades per les altres espècies: només mamant, el vedell dobla el seu pes en un mes i mig, mentre que el nadó humà necessita sis mesos. El volum d’algunes persones dels Estats Units rural pot tenir alguna cosa a veure amb què en aquest país es beu més llet que aigua.
La llet de vaca no és un aliment sa. La llet facilita la producció de mucositats, i el seu consum en nens i adults està relacionat amb la rinitis, la sinusitis, l’asma i amb trastorns ginecològics, entre altres. La relació és tan evident, que en molts casos les malalties desapareixen després de deixar de prendre llet. Cal doncs prescindir dels làctics quan es pateix algun dels trastorns citats, consell que es podria fer extensible a totes les persones amb trastorns de salut.
D’altra banda, no es pot obviar que la llet no és el que era. Ni els mateixos ramaders beuen la llet de les seves munyidores, s’estimen més la de tetrabrick, gairebé incorruptible, sense data de caducitat; el pinso dóna un gust tan fort a la llet que res té a veure amb la de les vaques que pasturen al seu aire pels prats. A les granjes, les vaques de munyir estan totes juntes, sovint gairebé immobilitzades i, amb aquesta existència tan antinatural, han de ser protegides contínuament per antibiòtics, vacunes i altres medicaments, part dels quals passa a la llet junt amb els pesticides i plaguicides que les vaques ingereixen amb el pinso.
La llet és un aliment molt complert i específic que lliga la mare amb el nadó i la vaca amb el vedell. De la mateixa manera que la llet materna ens humanitza, pot ser que la llet de vaca ens faci ser una mica rumiants, flegmàtics i gregaris.
Pel que fa a la seva suposada acció preventiva de l’osteoporosi:
- Desprès de 25.000 anàlisis de sang es va trobar que les persones que prenien de tres a cinc gots de llet cada dia tenien els nivells més baixos de calci en sang.
- Els xinesos que han introduit la llet a la seva dieta pateixen més osteoporosi, quan teòricament hauria de ser al revés, ja que prenen quatre cops més calci que els que segueixen la dieta tradicional.
- També s’ha vist que l’osteoporosi és més acusada en aquelles persones que, sense haver-ne pres mai, comencen a beure llet animal.
- L’osteoporosi és una malaltia dels paísos consumidors de productes làctics, que suposadament la prevenen amb aquest aliment. Aquests paisos “avançats”, curiosament tendeixen a escurçar el temps de la lactància i a subministrar llet de vaca durant la resta de la infantesa i en l’edat adulta. Potser degut a aquest escurçament de la lactància materna, alguns dels consumidors de llet es poden considerar addictes: en aquest cas fóra aconsellable substituir la llet de vaca per altres líquids blanquinosos més sans, com ara la llet d’ametlla, d’avellana, de soja, d’arròs, d’avena, de xufla o de sèsam.
http://www.masgrau.net/index.php?q=ca/node/51
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
El Plaer de Menjar Bé & SA 