Descobreix el MISO

El miso és un fermentat de soja amb un cereal i sal marina. L’agent fermentador és l’Aspergillus oryzae, un fong filamentós altament utilitzat en la cuina japonesa i xinesa per fermentar la soja.

El fet que sigui un producte fermentat augmenta la digestibilitat de la soja i ajuda a repoblar la flora intestinal, entre altres. Així mateix el contingut en àcid linoleic i lecitina ajuden a dissoldre el colesterol adherit a les parets dels vasos sanguinis.

És un producte amb un percentatge de sal  important que els hipertensos han de tenir en compte.

Tipus de miso:

Hatcho miso:  Fermentat de soja 100%. De gust més fort.

Mugi miso: Fermentat de soja i ordi (“cebada””)

Hatcho miso: Fermentat de soja i arròs integral. De gust més suau

 

Com el cuinem?

Generalment s’afegeix a la sopa de miso, al brou o a les cremes de verdures . Una cullerada petita per ració. Sempre s’afegeix un cop cuinat, quan ja hem tancat el foc

També es pot barrejar amb tahín (crema de sèsam) per preparar un paté per untar.

Heu de tenir en compte que com que és un fermentat i conté organismes vius  NO ES POT BULLIR si volem que mantingui els seus efectes.

Cal adquirir-lo, com resulta evident, SENSE PASTEURITZAR

 

On el trobem?

El podeu aconseguir a les botigues especialitzades en productes de macrobiòtica, productes orientals i en general a botigues amb segell eco.

I si teniu alguna qüestió o comentari contacteu-me: Anna Vilaginés

 

 

 

 

 

Llet de soja, bona alternativa a la llet de vaca?

Hi ha molta gent que per diverses circumstàncies ha deixat de prendre llet de vaca i s’ha passat a la llet de soja.

Però, què en sabem d’aquest aliment? Com s’el·labora ? Què ens aporta?

La soja és un aliment ric en proteïna vegetal entre altres nutrients. I la llet de soja no és res mésque soja  triturada en aigua calenta, liquada, filtrada i envasada. En aquests liquats de soja que trobem al mercat, la soja és crua. Vindria a ser com un liquat de mongetes o cigrons. Per axò cal que aquesta llet de soja abans de consumir-la es faci bullir, cal coure-la bé per tal que el cos en pugui assimilar bé els seus nutrients i no tingui efectes colaterals com ara flatulències o mals de ventre, tan comuns en els llegums. Com a mínim cal fer-la coure uns 10-15 minuts.

Així mateix a l’hora d’escollir una llet de soja cal que tinguem en compte diverses coses. Primerament ens hem d’assegurar que sigui llet de soja de cultiu ecològic, per evitar introduir al nostre organisme soja transgènica i segonament, hem de considerar els additius que s’hi afegeixen per transformar-ne el gust, com ara sucres, xarop d’atzavara, calci o cacau que aporten gustos i nutrients addicionals. Llegiu bé les etiquetes i escolliu a poder ser la llet de soja menys processada.

I ja per acabar tingueu present que no se n’ha d’abusar, un consum moderat dins d’una dieta variada ens permetrà gaudir-ne i no perjudicarà el nostre organisme.

De totes maneres la llet de soja tan sols és un exemple de la diversitat de llets vegetals del mercat. Atreviu-vos amb la llet d’arròs, de civada, d’ametlles, d’espelta o de kamut que tampoc contenen colesterol ni lactosa.

En parlem en una propera ocasió.

I si teniu qualsevol dubte consulteu-me a elplaerdemenjarbeisa@gmail.com

Anna