Les 5 fantàstiques en la prevenció del càncer

Tots sabem que els vegetals i les fruites són rics en vitamines i minerals, que són la base  de la dieta preventiva del càncer.  Hi ha però altres substàncies amb les que estem menys familiaritzats i que també tenen un rol important.

QUERCITINA

És un flavonoid que ajuda a reduir la inflamció crònica, condició lligada al risc de càncer. Així mateix actua com a antioxidant, fet que ajuda a mantenir l’equilibri entre els radicals lliures i els antioxidants del cos, important també per gaudir d’una bona salut i disminuir el risc de càncer.

On la trobem? A les pomes (pell), cebes, te i altres vegetals.

ACID ASCÒRBIC O VITAMINA C

Protegeix la nostra informació genètica cel·lular de l’acció dels radicals lliures i evita la formació de substàncies cancerígenes.

On la trobem? Pebrots vermells i verds, taronges, raïm kiwi, brócoli, maduixes, col i coliflor.

ALLICINA

És la substància responsable de l’olor i el gust de l’all. Aquesta substància i els components relacionats amb l’all controlen el creixement cel·lular i la rotació cel·lular. Al laboratori s’ha vist que aquests components tenen la capacitat d’alentir o aturar el creixement de tumors de pròstata, bufeta, colon i teixit estomacal.

On la trobem? A l’all fonamentalment. Talla’ll deu minuts abans de cuinar-lo per tal que es pugui activar l’allicina.

SULFORAFAN

Prové del metabolisme dels glucosinolats que són components sulfurats de les crucíferes. Ajuda a la prevenció del càncer alliberant al cos de carcinògens i modificar els gens per suprimir els tumors, disminuint així el creixement del càncer.

On el trobem? A la família de les crucíferes: Brócoli, cols de Brusel·les, coliflor,  col verda, kale.

FILOQUINONA i MENAQUINONA

Són dues formes de la vitamina K. S’està indagant sobre le potencial de les metaquinones d’inhibir el creixement de certs càncers. La vitamina K és coneix pel seu paper en la coagulació de la sang així com en la formació dels óssos i en el fet que pot ajudar a evitar la calcificació dels vasos sanguinis, disminuint el risc cardiovascular.

On les trobem? Col Kale, bledes i brócoli. Com que la vitamina K és liposoluble si s’afegeix una mica d’oli en el seu consum anirà bé per afavorir-ne l’absorció.

FONT: http://www.aicr.org/foods-that-fight-cancer/

 

Càncer, sobrepès i alimentació, de nou

L’estudi més complet fins ara mostra grans diferències en la supervivència al càncer entre països

Xavier Duran 26 Nov 2014 – 20.34

Un nen o nena amb leucèmia limfoblàstica aguda, el càncer infantil més comú, té més d’un 90% de probabilitats de sobreviure al cap de cinc anys, si viu a Canadà, Àustria, Bèlgica, Alemanya o Noruega, però només entre 16 i el 50% si viu a Jordània, Lesotho, al centre de Tunísia, Jakarta (capital d’indonèsia) o Mongòlia. Aquesta és una de les dades exposades en l‘estudi internacional CONCORD-2 sobre la supervivència a deu dels tipus més usuals de càncer a tot el món, publicat avui a la revista “The Lancet”.

El CONCORD és un programa internacional que inclou més de 500 investigadors de tot el món i que ofereix dades comparatives sobre supervivència al càncer. L’objectiu és proporcionar directrius per a les polítiques de salut pública que permetin disminuir els casos de càncer i augmentar la supervivència. El CONCORD-1 es va publicar el 2008. El CONCORD-2 s’ha elaborat amb dades de 25 milions de pacients de càncer de 67 països. En 40 d’aquests les dades cobreixen el 100% de la població. L’estudi abasta la supervivència de pacients diagnosticats entre 1995 i 2009.

Els investigadors han ajustat els resultats per edat, sexe i altres variables i han trobat grans diferències entre països. També han apuntat possibles causes. Així, la supervivència més elevada en càncer d’estómac es dóna al sud-est d’Àsia (58% a Corea del Sud, 54% al Japó i 36% a Taiwan) probablement a causa del diagnòstic intensiu, el diagnòstic precoç i la cirurgia radical. En canvi, a Dinamarca, Malta, Polònia i Regne Unit la supervivència es troba al 18 o 19%, més baixa que a la majoria dels països europeus.

Dels deu càncer examinats, els de fetge i de pulmó tenen el pitjor diagnòstic, amb una supervivència mitjana menor al 20% tant a països desenvolupats com en desenvolupament. Això s’atribueix al fet que la majoria de pacients van al metge massa tard.

En canvi, la supervivència als 5 anys per càncer de pit i càncer colorectal ha augmentat a la majoria de països desenvolupats i a Sud-Amèrica, gràcies a diagnòstics més precoços i a millors tractaments.

Segons Claudia Allemani, autora principal de l’estudi, la majoria de factors que influeixen en aquestes diferències, com l’accés al diagnòstic, podrien millorar a molts països i reduir aquestes grans diferències.

Càncer i excés de pes

La publicació ha coincidit amb un altre article a “The Lancet Oncology” segons el qual 481.000 nous casos de càncer diagnosticats l’any 2012 a tot el món estan relacionats amb l‘excés de pes. Això representa el 3,6% de tots els casos de càncer al món. L’estudi s’ha fet amb dades de 184 països.

Naturalment, també aquí hi ha moltes diferències entre països, depenent del nivell de vida i dels hàbits de cadascun. A Nord-Amèrica n’hi va haver 110.000, gairebé la quarta part del total (23%) i, en canvi, a l’Àfrica subsahariana n’hi va haver 7.300 (l’1,5% del total). En el cas d’Europa, el nombre més gran de casos es va donar als països de l’Est, entre els quals destaca Txèquia.

L’obesitat també és un problema més gran per a les dones que per als homes. Això es deu bàsicament als càncers d’endometri i el postmenopàusic de mama. En dones, l’excés de pes va ser responsable del 5,4% dels casos i en homes de l’1,9%.

Segons Melina Arnold, autora principal de l’estudi i membre de l’Agència Internacional de Recerca en Càncer, aquests resultats afegeixen més arguments per lluitar contra l’obesitat en adults, que s’ha doblat des del 1980. Els increments més grans s’han observat a Sud-amèrica i al nord d’Àfrica.

Text íntegrament transcrit de: 

http://www.ccma.cat/324/Sobreviure-el-cancer-pot-ser-cosa-de-paisos/noticia/2606861/