Verdures d’hivern: cols & família

L’hivern ens regala verdures que permeten fer plats deliciosos que ens recomforten i ens aporten salut.

Ja sabeu que la finalitat d’aquest blog  és que conegueu amb més profunditat aquests aliments amb valor terapèutic i els pogueu anar introduint mica en mica a la vostra alimentació diària.

Avui parlarem de cols, cols de Brussel·les, brócoli, coliflor, col arrissada, rave, col llombarda, bròquil. Totes elles pertanyen a la família de les crucíferes.

D’aquestes vull destacar-ne dues propietats fonamentals, tot i que en tenen moltes més :

– Aporten CALCI en quantitat. Les crucíferes són una font de calci molt important. El calci de les crucíferes, tot i ser d’orígen vegetal, és assimilat pel nostre cos de forma molt efectiva. El seu consum és especialment recomanable per aquelles persones que consumeixen poca llet i derivats.

– Contenen substàncies amb PROPIETATS ANTICANCERÍGENES. El consum de crucíferes, tres cops per setmana mínim, ajuda a prevenir l’aparició del càncer i evita la recidiva un cop ja s’ha patit i tractat la malaltia. La mirosinasa, un enzim contingut en aquestes verdures, que s’activa amb la masticació, converteix els glucosinolats, també presents en les crucíferes, en isotiocinats, que són els veritables agents anticàncer.

Com cuinem les crucíferes ?

Brócoli: Per tal d’aprofitar-ne al màxim la seva acció terpèutica NO el bullim. El fem al vapor 4 minuts com a màxim, per evitar que la mirosinasa perdi la seva estructura i per tant, la seva funció. El brócoli és un acompanyant perfecte per a tots els plats i també un excel·lent primer plat saltejat amb altres verdures.

Coliflor : Una crema de coliflor feta amb una base de sofregit de ceba, oli d’oliva verge extra i una mica de llet de civada és ideal com a primer plat. Podeu arrodonir-lo amb unes llavors de carbassa torrades per sobre, que us hi donaran un toc cruixent. És un plat lleuger, sense colesterol i amb molt de calci!.

Col  bullida amb patata i un raig d’oli d’oliva verge extra per sobre.

Amb la col blanca també podeu fer xucrut. El xucrut és una semiconserva de col fermentada molt popular a l’Europa Central. És un aliment molt interessant perquè us aporta ferments naturals que exerceixen una acció molt beneficiosa sobre l’intestí.

Bon profit i salut!

Càncer, sobrepès i alimentació, de nou

L’estudi més complet fins ara mostra grans diferències en la supervivència al càncer entre països

Xavier Duran 26 Nov 2014 – 20.34

Un nen o nena amb leucèmia limfoblàstica aguda, el càncer infantil més comú, té més d’un 90% de probabilitats de sobreviure al cap de cinc anys, si viu a Canadà, Àustria, Bèlgica, Alemanya o Noruega, però només entre 16 i el 50% si viu a Jordània, Lesotho, al centre de Tunísia, Jakarta (capital d’indonèsia) o Mongòlia. Aquesta és una de les dades exposades en l‘estudi internacional CONCORD-2 sobre la supervivència a deu dels tipus més usuals de càncer a tot el món, publicat avui a la revista “The Lancet”.

El CONCORD és un programa internacional que inclou més de 500 investigadors de tot el món i que ofereix dades comparatives sobre supervivència al càncer. L’objectiu és proporcionar directrius per a les polítiques de salut pública que permetin disminuir els casos de càncer i augmentar la supervivència. El CONCORD-1 es va publicar el 2008. El CONCORD-2 s’ha elaborat amb dades de 25 milions de pacients de càncer de 67 països. En 40 d’aquests les dades cobreixen el 100% de la població. L’estudi abasta la supervivència de pacients diagnosticats entre 1995 i 2009.

Els investigadors han ajustat els resultats per edat, sexe i altres variables i han trobat grans diferències entre països. També han apuntat possibles causes. Així, la supervivència més elevada en càncer d’estómac es dóna al sud-est d’Àsia (58% a Corea del Sud, 54% al Japó i 36% a Taiwan) probablement a causa del diagnòstic intensiu, el diagnòstic precoç i la cirurgia radical. En canvi, a Dinamarca, Malta, Polònia i Regne Unit la supervivència es troba al 18 o 19%, més baixa que a la majoria dels països europeus.

Dels deu càncer examinats, els de fetge i de pulmó tenen el pitjor diagnòstic, amb una supervivència mitjana menor al 20% tant a països desenvolupats com en desenvolupament. Això s’atribueix al fet que la majoria de pacients van al metge massa tard.

En canvi, la supervivència als 5 anys per càncer de pit i càncer colorectal ha augmentat a la majoria de països desenvolupats i a Sud-Amèrica, gràcies a diagnòstics més precoços i a millors tractaments.

Segons Claudia Allemani, autora principal de l’estudi, la majoria de factors que influeixen en aquestes diferències, com l’accés al diagnòstic, podrien millorar a molts països i reduir aquestes grans diferències.

Càncer i excés de pes

La publicació ha coincidit amb un altre article a “The Lancet Oncology” segons el qual 481.000 nous casos de càncer diagnosticats l’any 2012 a tot el món estan relacionats amb l‘excés de pes. Això representa el 3,6% de tots els casos de càncer al món. L’estudi s’ha fet amb dades de 184 països.

Naturalment, també aquí hi ha moltes diferències entre països, depenent del nivell de vida i dels hàbits de cadascun. A Nord-Amèrica n’hi va haver 110.000, gairebé la quarta part del total (23%) i, en canvi, a l’Àfrica subsahariana n’hi va haver 7.300 (l’1,5% del total). En el cas d’Europa, el nombre més gran de casos es va donar als països de l’Est, entre els quals destaca Txèquia.

L’obesitat també és un problema més gran per a les dones que per als homes. Això es deu bàsicament als càncers d’endometri i el postmenopàusic de mama. En dones, l’excés de pes va ser responsable del 5,4% dels casos i en homes de l’1,9%.

Segons Melina Arnold, autora principal de l’estudi i membre de l’Agència Internacional de Recerca en Càncer, aquests resultats afegeixen més arguments per lluitar contra l’obesitat en adults, que s’ha doblat des del 1980. Els increments més grans s’han observat a Sud-amèrica i al nord d’Àfrica.

Text íntegrament transcrit de: 

http://www.ccma.cat/324/Sobreviure-el-cancer-pot-ser-cosa-de-paisos/noticia/2606861/